dijous, 31 de juliol del 2008

El Govern aprova el projecte de Llei d'educació de Catalunya

El projecte explota al màxim les competències de l'Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació

El Govern ha aprovat aquest matí el projecte de Llei d'educació de Catalunya (LEC). La Llei d'educació era un dels mandats del Pacte Nacional per a l'Educació (PNE), el qual s'ha complert. El projecte de Llei aprovat explota al màxim les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa.

El projecte de Llei aprovat avui té com a objectius principals les fites de l'equitat i l'excel·lència del sistema educatiu de Catalunya.

La futura Llei d'educació de Catalunya aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i coresponsabilitat, que els garanteixin la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció del centre de la ciutadania i el dret a l'ideari propi de cadascun dels centres educatius, independentment de la titularitat. El projecte de Llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per als centres que participin en la coresponsabilització.

Modernització dels centres públics

La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per satisfer aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte adaptat a l'entorn. Els centres educatius hauran de tenir un projecte educatiu de centre (PEC) que prevegi indicadors de progrés. L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats de l'alumnat), autonomia pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors) i també la gestió de recursos humans (a través de concursos generals, específics i de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material partint de les necessitats del projecte educatiu).

Una altra de les apostes del projecte de Llei és la figura de la direcció. Així, els directors i les directores d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública; hauran de presentar un projecte de direcció, que ha d'aprovar el consell escolar, en el qual s'haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.

L'avaluació passa a ser un dels ítems clau del projecte de Llei, ja que es fa imprescincible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes

educatius de centre als seus indicadors. El Govern crearà l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els seus esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'administració competent per millorar els currículums generals i els de projecte educatiu.

Docents

La figura del mestre/a i professor/a queda reforçada amb la creació de cossos docents de la Generalitat, que regularan l'accés per oposicions pròpies, amb requisits relacionats amb l'ús de les llengües i les noves tecnologies de la informació i comunicació, així com l'aplicació de metodologies d'aprenentatge.

Els cossos docents catalans tindran la seva carrera professional, avaluada sobre la base de la recerca, l'aportació al sistema, a la formació permanent, als resultats d'aquesta formació aplicats a l'aula i també a l'antiguitat.

En el cas de l'escola concertada, la futura Llei estableix un termini de quatre anys, a partir que entri en vigor, per homologar els sous del personal docent als de l'escola pública.

Comunitat educativa

Amb l'objectiu de potenciar la comunicació i els compromissos entre les famílies i els centres, el consell escolar ha de fer una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte per al desenvolupament de les activitats educatives. A través d'aquesta carta es potencia la participació de les famílies en la vida del centre, les quals l'han de conèixer, i s'hauran d'avenir a compartir els principis que l'inspiren, que hauran de respectar i complir els drets i les llibertats de les famílies recollits en les lleis. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta.

Proximitat

Un dels eixos principals de la Llei és el de la proximitat, atès que el projecte de Llei confereix a les administracions locals que ho vulguin la categoria d'administració educativa coresponsable amb el Govern de la Generalitat. Les administracions locals podran participar en la presa de decisions a propòsit de l'educació en el seu àmbit territorial, conjuntament amb la resta de la comunitat educativa.

També es creen unitats de planificació, les zones educatives, en les quals es podrà planificar processos d'escolarització o de recursos humans, tenint en compte tots els recursos dels quals disposa el servei d'educació de Catalunya en aquella zona concreta, que prèviament s'haurà de definir.

En aquest aspecte, el projecte de Llei fa també referència explícita a la participació dels ajuntaments i de les entitats cíviques dels municipis per a l'organització d'activitats extraescolars que afavoreixin la integració de l'alumnat dels diferents centres educatius.

Consolidació del model lingüístic català

Un dels títols del projecte de Llei es refereix a la llengua i al seu ús en el sistema educatiu de Catalunya. El text consagra la Llei de política lingüística, que defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores de llengua.

Així mateix, el projecte de Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, del castellà i d'una tercera llengua de la qual l'alumnat ha de de tenir un coneixement suficient en finalitzar l'educació secundària obligatòria.

Pressupostos

La disposició final tercera del projecte LEC recull el compromís que el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per assolir els objectius de la Llei, i situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.

El projecte de Llei d'educació de Catalunya va acompanyat d'una memòria econòmica. Aquesta memòria recull una projecció de la inversió derivada del desplegament de la normativa. En quatre anys, els pressupostos educatius s'incrementaran 1.000 milions d'euros respecte de l'actualitat. I, en vuit anys, els pressupostos seran de 1.500 milions d'euros.

Enllaços:

Departament d'Educació
Departament d'Educació - Presentació Powerpoint
Departament d'Educació - Presentació PDF
El Punt - Editorial 30/07/2008

dimecres, 30 d’abril del 2008

Presentació de l'Avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)

El passat dilluns 28 d'abril el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha presentat l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya. Com a principals novetats en l'articulat que pretén aprovar el Govern de Catalunya hi ha les següents:
  • Obligatorietat a partir dels 3 anys d'anar a l'escola.
  • La Generalitat fixarà un % màxim d'alumnat amb NEE a cada centre, repartint-lo equitativamentment amb altres centres de la mateixa zona educativa de la ciutat.
  • La Generalitat establirà tot el currículum del centre.
  • Els centres tenen la potestat per aplicar el currículum de la manera més adequada en cada centre.
  • Impuls dels centres amb oferta dels 3 als 18 anys.
  • Creació d'un cos docent propi.
Aquests serien alguns dels punts més significatius de l'avantprojecte de la LEC. Cal destacar que un dels articles més polèmics que van portar a la vaga del 14 - F del personal docent de Catalunya com era l'autorització de la gestió privada dels centres ha quedat suprimit.

Enllaços relacionats:

Nota de premsa de la LEC (molt entenedora)
Avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)


Salut!

dilluns, 28 d’abril del 2008

Trobades per la llengua a Benicàssim, València, Xixona i Sollana

Aquí us deixo una de les moltes notícies que habitualment no surten als mitjans de comunicació habituals i que generalment tenen molta més rellevància que moltes altres tipus de notícies que ens propaguen a tota hora per la televisió, radio i diaris generalistes.
En aquest cas, la notícia, extreta de Vilaweb, ens parla de la trobada que Escola Valenciana ha realitzat eguany però que està duent a terme des de fa 23 anys per tot el territori per fomentar l'ús social del català al País Valencià.
Us deixo amb la notícia i uns quants enllaços per si se'n voleu informar una mica més d'aquestes trobades.

Escola Valenciana espera superar els 200.000 assistents de l'any passat

Escola Valenciana continua celebrant les Trobades per la llengua que fins al juny ha organitzat arreu del País Valencià. Avui es fan a Benicàssim (Plana Alta), València (Barri d'Aiora), Xixona (pdf) (l'Alacantí) i Sollana (Ribera). Amb el lema 'El valencià és futur', enguany mostren optimisme sobre la utilitat d'emprar la llengua pròpia. Les primeres Trobades, que es van celebrar el cap de setmana passat, van aplegar més de trenta mil assistents.

Durant les jornades d'avui diumenge, pares, professors i alumnes de les escoles dels quatre municipis participaran en un seguit d'actes i tallers culturals, però ja fa una setmana que se celebren activitats a l'entorn de la llengua. A Benicàssim van començar el 16 d'abril amb la conferència 'Fontrobada: el món de l'excursionisme i les Normes de Castelló', a càrrec de Vicent Pitarch. El cap de setmana passat va actuar Quamlibet, formació que fa músiques populars del País Valencià, el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura, i el líder del grup Antònia Font, Joan Miquel Oliver. Destaca el lliurament del 10è Premi escolar de literatura en valencià, el Sambori, i la gran oferta de cinema i teatre escolar que ha estat present durant tota la setmana. Ahir a la nit va actuar el cantant valencià Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona al Teatre municipal.


Amb motiu de la proclamació per part de l'ONU de l'any 2008 com a Any Internacional de les Llengües i, alhora, la celebració de la festa d'avui a Benicàssim, l'Ajuntament i els quatre centres d'ensenyament primari i secundari del municipi, el 7 de març van posar en marxa 'El joc de les llengües'. Es tracta d'un joc en què els alumnes han hagut de reflexionar sobre la diversitat lingüística i, per fer-ho, havien de respondre una pregunta per setmana. Cada encert anava sumant punts, de manera que els alumnes que hagin obtingut una puntuació més alta, avui seran premiats.
Entre els actes previs que s'han fet a Sollana i al Barri d'Aiora de València, destaquen el lliurament del Premi Sambori i la V Nit de Rock Gira 2008 a Sollana, amb actuacions de grups com Bajoqueta Rock i La Gossa Sorda.


Les Trobades d'escoles en valencià, enguany s'escauen en ple vuit-centè aniversari del naixement de Jaume I i en vint-i-cinquè de la llei d'ús i ensenyament del valencià. En aquest sentit, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha demanat que la llengua s'estengui a l'ús social, tal com s'ha fet en l'ensenyament. I per aconseguir-ho, ha dit, cal que el govern apliqui la llei amb tota plenitud.


Vint-i-tres anys després de les primeres Trobades, aquestes s'han convertit en un exemple de mobilització ciutadana per la normalització de la llengua. El cap de setmana passat ja van ser trenta mil les persones que, malgrat la pluja, van assistir a les quatre primeres Trobades, que es van fer a Agost, Albaida, Museros i la Romana. Les de Sollana (Ribera), que es van haver d'ajornar a causa de la pluja, se celebren avui. Quan es cloguin les Trobades, el 7 de juny, s'hauran fet disset concentracions arreu de les comarques del País Valencià i s'espera superar els 200.000 assistents de l'any passat.

Escola Valenciana: Vídeo de la presentació de les Trobades 2008.
Informació sobre les Trobades 2008

Salut!

dimecres, 16 d’abril del 2008

Quasi 12.000 docents aspiren a una de les 5.500 places que ofereix Educació a Primària

Les segones oposicions més grans de la història es faran el dia 20 de juny





+ Imatge d'un dels tribunals on l'any passat es van fer oposicions a mestre.

El sistema educatiu a Catalunya viu des de fa uns quants cursos un gran creixement en relació amb el nombre de docents. Les xifres parlen soles. Entre el 2003 i el 2007 la plantilla ha augmentat un 33% en percentatge. En números absoluts, l'augment ha estat de 16.000 nous docents amb plaça de funcionari. El curs que ve no serà una excepció a aquest boom. El Departament d'Educació ha convocat 6.740 places, 2.200 més respecte a les previsions que preveia el pacte amb els sindicats de l'educació. La raó d'aquest canvi és accelerar la reducció del nombre d'interins, que aquest curs ha estat del 15% i que Educació vol rebaixar fins al 8%.

La sisena hora, la reducció de les hores de classe dels mestres i l'augment d'alumnat, a raó de 25.000 nous estudiants cada curs, són alguns dels factors que expliquen la necessitat de més docents. Les noves oposicions, que començaran el dia 20 de juny a tot Catalunya, busquen cobrir algunes especialitats. Per exemple la d'infantil, on s'han presentat 4.616 aspirants per a 2.000 places. Més o menys té els mateixos números l'especialitat de mestre d'educació primària. Hi ha 4.017 aspirants per a 2.000 places. Els aspirants que vulguin fer de mestre en educació física també ho tindran bastant complicat. Hi ha només 300 places per a 1.072 aspirants. Més fàcil ho tindran els aspirants a una plaça de mestre de primària especialista en anglès. Aquesta plaça no va tan cara com les altres. Hi ha 666 aspirants per a 500 places. Respecte a l'especialitat de pedagogia terapèutica, un total de 1.035 persones es disputaran mig miler de places fixes, mentre que 403 aspirants a mestre de música intentaran guanyar-se una de les 200 places convocades. Finalment, en l'especialitat d'audició i llenguatge, hi ha 70 places i 115 candidats. La secretària general del Departament d'Educació, Dolors Rius, va confirmar a El Punt que als candidats que aprovin l'examen amb una nota de 6 o més, això se'ls valorarà com a mèrit per optar a la plaça.

Notícia d'El Punt

Salut!

dimecres, 9 d’abril del 2008

Vint de les vint-i-una demandes de P3 del Pompeu Fabra són d'alumnes estrangers

L'AMPA d'aquest CEIP de Reus es mostra decebuda i la direcció de l'escola espera reaccions

Les accions que fins al moment ha dut a terme la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Reus per evitar la concentració d'alumnes nouvinguts en escoles com ara el Pompeu Fabra no han aconseguit bons resultats. Ho evidencien les xifres de les preinscripcions escolars: dels 21 infants que s'han preinscrit a P-3 en aquest centre, quinze són de nacionalitat marroquina, un és xinès i quatre són sud-americans, tot i que dos d'aquests tenen també nacionalitat espanyola. L'AMPA de l'escola es mostra decebuda amb l'Ajuntament de la ciutat, i demana que es modifiqui la llei per permetre una distribució equitativa dels nouvinguts.


El Pompeu Fabra concentra un 82% de nouvinguts.

Volien evitar la concentració de l'alumnat immigrant a P-3 però no ho han aconseguit. L'Associació de Mares i Pares (AMPA) del CEIP Pompeu Fabra veurà un curs més com la majoria d'alumnes que comencen en aquesta escola són nouvinguts, tot i la petició que van fer fa uns mesos al consistori reusenc per evitar que això succeís. Malika Ayadi, que és la presidenta de l'AMPA, considera que es pràcticament impossible «realitzar una tasca d'integració des de l'escola quan pràcticament no hi ha alumnat autòcton de referència». Les dades parlen per si soles. De les 21 preinscripcions que ahir a la tarda estaven registrades en aquest centre, tots menys un són d'infants immigrats, quinze dels quals, de nacionalitat marroquina. Creu que és possible fer modificacions de la llei per permetre una distribució dels alumnes per la resta d'escoles de la zona, i es mostra decebuda amb l'ajuntament de la ciutat per no haver pres les mesures adients per fer-ho: «Ara només falten quatre o cinc nens per omplir la classe i suposo que també seran marroquins», explica. Considera que aquesta situació «no afavoreix a ningú», i hi afegeix que cada vegada serà més difícil redreçar aquesta situació. Per això demana als responsables «que toquin de peus a terra» i apliquin les mesures per solucionar la problemàtica. Ara l'AMPA es reunirà per tractar dels resultats de la preinscripció i també han fixat una trobada amb el director dels serveis territorials d'Educació, Vicent Villena, en què hi assistiran representants de les mares i pares i el director de l'escola, Josep Graell. També han enviat una carta al secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, en què li exposen la situació. La presidenta de l'AMPA considera que l'Ajuntament «no hi ha fet prou», i creu que la solució no és tan complicada: «Si no hi fem res no podem parlar ni d'educació ni d'integració», indica Ayadi.


ASSUMIR RESPONSABILITATS
L'AMPA de l'escola va demanar el febrer passat accions de l'Ajuntament de Reus per rebaixar l'índex de l'alumnat immigrat i, en aquell moment, ja advertien que prendrien «accions oportunes». De moment l'AMPA tindrà una trobada informativa per analitzar la situació, i recorden al consistori reusenc que ha d'assumir la responsabilitat de crear «una escola exclusivament marroquina». Dels 236 alumnes que hi ha al centre aquest curs un 82,2% són nouvinguts. Pràcticament la meitat són magribins i hi ha un 28% d'alumnes sud-americans, un 5,5% de romanesos i un 1,3 d'altres zones d'Europa. També hi ha un alumne d'Àsia i el 18% restant és alumnat autòcton i, d'aquests, només dos alumnes de l'escola són catalanoparlants. En aquests moments al primer curs d'educació infantil es concentrava un 70% d'alumnat marroquí.


"ESPEREM QUE ARA HO TINGUIN PRESENT"
El director del CEIP Pompeu Fabra confirmava ahir les dades de les peticions de les famílies de P-3 una vegada acabat el període de preinscripcions: quinze alumnes són marroquins, un és xinès, un altre és de nacionalitat espanyola i la resta, sud-americans, tot i que d'aquests, n'hi ha dos que també tenen nacionalitat espanyola. Josep Graell assegura que ara «poca cosa es pot fer» però espera que les reaccions de l'AMPA i del centre serveixin per aplicar mesures de cara als propers cursos per frenar aquesta dinàmica. Per ell les preinscripcions «no han estat cap sorpresa», i espera que els responsables, tant de l'Ajuntament com de la Generalitat «ho tinguin present», no només pel que afecta al Pompeu Fabra, «sinó que el mateix pot passar en altres centres», i és per això que diu que és necessari un canvi de model. Graell és conscient que la llei s'ha d'acomplir, però creu que es pot deixar la porta oberta i deixar un marge d'actuació per a casos com aquest: «S'haurien de poder fer modificacions i redistribuir l'alumnat nouvingut.»

Notícia extreta d'El Punt.

Aquest és un tema que ens toca d'aprop ja que pot ser que l'any que ve estem nosaltres mateixos amb aquest CEIP, alguns hi han fet el Pràcticum i en tenen l'experiència pròpia,...

Salut!

dimarts, 8 d’abril del 2008

Entrevista a Ernest Maragall, Conseller d'Educació, a "La Nit al Dia" de Tv3.

Aquí us deixo una entrevista feta per la Mònica Terribas al conseller d'Educació, Ernest Maragall, emesa el passat 31 de gener. Tot i ser del gener tracta temes de gran actualitat com són les noves "aula - centres" d'acollida per als alumnes nouvinguts (que es posaran en funcionament a Reus i Vic el proper curs com a prova pilot), la vaga del 14 de febrer passat per part dels sindicats majoritaris d'educació, i altres temes que no aixequen tanta polseguera en la societat però sí en el món polític degut a la demagògia del Partit Popular i de Ciutadans com són la llengua vehicular dels centres, el nivell de castellà dels alumnes,...

A veure que us sembla!

Entrevista al Conseller d'Educació Ernest Maragall a La Nit al Dia.
Fins la propera!

dijous, 6 de març del 2008

Les Bases de la LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Aquí us deixo uns quants dels punts més conflictius segons els sindicats, mestres i gran part de la comunitat educativa sobre les Bases de la LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA que el conseller Maragall va presentar públicament el 16 de novembre de 2.007 a la Sala d’Actes del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
  • Obre vies a la privatització dels centres.
  • Responsabilitza el professorat del fracàs escolar.
  • Elimina la gestió democràtica dels centres.
  • Desregularitza les relacions laborals.
  • No hi ha inversió en educació.
I un llarg etcètera que va fer que els sindicats majoritaris d'ensenyament es plantessin i convoquessin una vaga pel passat 14 de febrer.

Us adjunto el document que va presentar el conseller Maragall perquè si no heu tingut l'ocasió de llegir-lo ho pogueu fer i així pogueu opinar amb coneixement de causa.

Bases de la futura LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA.


Fins la propera!